viernes, 30 de mayo de 2008

Día litúrgico: Solemnidad del Sagrado Corazón de Jesús (A)

Texto del Evangelio (Mt 11,25-30):

En aquel tiempo, tomando Jesús la palabra, dijo: «Yo te bendigo, Padre, Señor del cielo y de la tierra, porque has ocultado estas cosas a sabios e inteligentes, y se las has revelado a pequeños. Sí, Padre, pues tal ha sido tu beneplácito. Todo me ha sido entregado por mi Padre, y nadie conoce bien al Hijo sino el Padre, ni al Padre le conoce bien nadie sino el Hijo, y aquel a quien el Hijo se lo quiera revelar.

»Venid a mí todos los que estáis fatigados y sobrecargados, y yo os daré descanso. Tomad sobre vosotros mi yugo, y aprended de mí, que soy manso y humilde de corazón; y hallaréis descanso para vuestras almas. Porque mi yugo es suave y mi carga ligera».

Comentario: Rev. D. Antoni Deulofeu i González (Barcelona, España)

«Venid a mí todos los que estáis fatigados y sobrecargados, y yo os daré descanso»

Hoy, cuando nos encontramos cansados por el quehacer de cada día —porque todos tenemos cargas pesadas y a veces difíciles de soportar— pensemos en estas palabras de Jesús: «Venid a mí todos los que estáis fatigados y sobrecargados, y yo os daré descanso» (Mt 11,28). Reposemos en Él, que es el único que nos puede descansar de todo lo que nos preocupa, y así encontrar la paz y todo el amor que no siempre nos da el mundo.

El descanso auténticamente humano necesita una dosis de “contemplación”. Si elevamos los ojos al cielo y rogamos con el corazón, y somos sencillos, seguro que encontraremos y veremos a Dios, porque allí está («Yo te bendigo, Padre, Señor del cielo»: Mt 11,25). Pero no sólo está allí, encontrémosle también en el “suave yugo” de las pequeñas cosas de cada día: veámoslo en la sonrisa de aquel niño pequeño lleno de inocencia, en la mirada agradecida de aquel enfermo que hemos visitado, en los ojos de aquel pobre que nos pide nuestra ayuda, nuestra bondad…

Reposemos todo nuestro ser, y confiémonos plenamente a Dios que es nuestra única salvación y salvación del mundo. Tal como lo recomendaba Juan Pablo II, para reposar verdaderamente, nos es necesario dirigir «una mirada llega de gozosa complacencia [al trabajo bien hecho]: una mirada “contemplativa”, que ya no aspira a nuevas obras, sino más bien a gozar de la belleza de lo que se ha realizado» en la presencia de Dios. A Él, además, hay que dirigirle una acción de gracias: todo nos viene del Altísimo y, sin Él, nada podríamos hacer.

Precisamente, uno de los grandes peligros actuales es que «el nuestro es un tiempo de continuo movimiento, que frecuentemente desemboca en el activismo, con el fácil riesgo del “hacer por hacer”. Hemos de resistir esta tentación buscando “ser” antes que “hacer” (Juan Pablo II). Porque, en realidad, como nos dice Jesús, sólo hay una cosa necesaria (cf. Lc 10,42): «Tomad sobre vosotros mi yugo, y aprended de mí (…) y hallaréis descanso para vuestras almas» (Mt 11,29).

Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho». El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

Comentari: Mn. Antoni Deulofeu i González (Barcelona, Catalunya)

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar »

Avui, quan ens trobem cansats pel quefer de cada dia —perquè tots tenim càrregues feixugues i a vegades difícils de suportar— pensem en aquestes paraules de Jesús: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Reposem en Ell, que es l'únic que ens pot descansar de tot el que ens preocupa, i així trobar tota la pau i tot l'amor que no sempre ens dóna el món.

El descans autènticament humà necessita una dosi de “contemplació”. Si aixequem els ulls al cel i preguem amb el cor, i som senzills, segur que trobarem i veurem Déu, perquè allà hi és («T'enalteixo, Pare, Senyor del cel»: Mt 11,25). Però no només és allà, trobem-lo també en el “jou suau” de les petites coses de cada dia: vegem-lo en el somriure d'aquell nen petit ple d'innocència, en la mirada agraïda d'aquell malalt que hem visitat, en els ulls d'aquell pobre que ens demana el nostre ajut, la nostra bondat...

Reposem tot el nostre ésser, i confiem-nos plenament a Déu que és la nostra única salvació i la salvació del món. Tal com ho recomanava Joan Pau II, per a reposar veritablement, ens cal adreçar «una mirada plena de joiosa complaença [al treball ben fet]: una mirada “contemplativa”, que ja no aspira a noves obres, sinó més aviat a gaudir de la bellesa del que s'ha realitzat» en la presència de Déu. A Ell, a més, ens cal dirigir-li una acció de gràcies: tot ens ve de l'Altíssim i, sense Ell, res no podríem fer.

Precisament, un dels grans perills actuals és que «el nostre és un temps de continu moviment, que sovint desemboca en l'activisme, amb el fàcil risc del “fer pel fer”. Hem de resistir aquesta temptació, procurant “ser” abans que “fer”» (Joan Pau II). Perquè, en realitat, com ens ho diu Jesús, només hi ha una cosa necessària (cf. Lc 10,42): «Feu-vos deixebles meus (...) i trobareu el repòs» (Mt 11,29).

Today's Gospel (Mt 11:25-30): At that time, Jesus said, «Father, Lord of heaven and earth, I praise you, because you have hidden these things from the wise and learned and revealed them to simple people. Yes, Father, this is what pleased you. Everything has been entrusted to me by my Father. No one knows the Son except the Father, and no one knows the Father except the Son and those to whom the Son chooses to reveal him.

»Come to me, all you who work hard and who carry heavy burdens and I will refresh you. Take my yoke upon you and learn from me for I am gentle and humble of heart; and you will find rest. For my yoke is good and my burden is light».

Commentary: Fr. Antoni Deulofeu i González (Barcelona, Catalonia)

«Come to me, all you who work hard and who carry heavy burdens and I will refresh you»

Today when, at the end of the day, we feel weary and exhausted —for, at times, we all have heavy burdens difficult to bear— we may recall these words of Jesus, «Come to me, all you who work hard and who carry heavy burdens and I will refresh you» (Mt 11:28). Let us find all our rest in Him, who is the only one that can make our burden light and take our worries away, so that we can find all the peace and all the love the world denies us.

Human relief needs, to be authentic, a dose of “contemplation”. If we turn our eyes to heaven and pray with all our heart, if we are humble, we can be sure we shall find and see God, because He is there («Father, Lord of heaven, I praise you»: Mt 11:25). But He is not only there, we can also find him in the “easy yoke” of our everyday's small things: let us find him in that child's smile, full of innocence; in the grateful stare, from that ailing person we have visited; in that poor man's eyes beseeching our help, our compassion...

Let us rest in our loving Savior, and let us fully trust in Him, who is our sole salvation and the salvation of humanity. As John Paul II recommended, to properly rest, we must cast «a gaze full of joyous delight [for the very good work]: . This is a “contemplative” gaze which does not look to new accomplishments but enjoys the beauty of what has already been achieved» in God's presence. Furthermore, we must also thank Him for everything comes from the Almighty and, without Him, nothing could be done.

One of the current great dangers is, precisely, that «Ours is a time of continual movement which often leads to restlessness, with the risk of “doing for the sake of doing”. We must resist this temptation by trying “to be” before trying “to do”» (John Paul II). Because, actually, as Jesus tells us, only one thing is needed (cf. Lk 10:42): «Take my yoke upon you (…) and you will find rest for your souls» (Mt 11:29).

No hay comentarios: