Texto del Evangelio (Mc 10,46-52): En aquel tiempo, cuando Jesús salía de Jericó, acompañado de sus discípulos y de una gran muchedumbre, el hijo de Timeo (Bartimeo), un mendigo ciego, estaba sentado junto al camino. Al enterarse de que era Jesús de Nazaret, se puso a gritar: «¡Hijo de David, Jesús, ten compasión de mí!». Muchos le increpaban para que se callara. Pero él gritaba mucho más: «¡Hijo de David, ten compasión de mí!».

Jesús se detuvo y dijo: «Llamadle». Llaman al ciego, diciéndole: «¡Ánimo, levántate! Te llama». Y él, arrojando su manto, dio un brinco y vino donde Jesús. Jesús, dirigiéndose a él, le dijo: «¿Qué quieres que te haga?». El ciego le dijo: «Rabbuní, ¡que vea!». Jesús le dijo: «Vete, tu fe te ha salvado». Y al instante, recobró la vista y le seguía por el camino.

Comentario: P. Ramón Loyola Paternina LC (Barcelona, España) class=misspell id=uvjj11 suggestions="clase,calas,colas,clases,cales" classuvjj12>=misspell id="r9xe7>

«¡Hijo de David, Jesús, ten compasión de mí!»xe10>

Hoy, Cristo nos sale al encuentro. Todos somos Bartimeo: ese invidente a cuya vera pasó Jesús y saltó gritando hasta que éste le hiciese caso. Quizás tengamos un nombre un poco más agraciado... pero nuestra humana flaqueza (moral) es semejante a la ceguera que sufría nuestro protagonista. Tampoco nosotros logramos ver que Cristo vive en nuestros hermanos y, así, los tratamos como los tratamos. Quizás no alcanzamos a ver en las injusticias sociales, en las estructuras de pecado, una llamada hiriente a nuestros ojos para un compromiso social. Tal vez no vislumbramos que «hay más alegría en dar que en recibir», que «nadie tiene mayor amor que el que da su vida por sus amigos» (Jn 15,13). Vemos borroso lo que es nítido: que los espejismos del mundo conducen a la frustración, y que las paradojas del Evangelio, tras la dificultad, producen fruto, realización y vida. Somos verdaderamente débiles visuales, no por eufemismo sino en realidad: nuestra voluntad debilitada por el pecado ofusca la verdad en nuestra inteligencia y escogemos lo que no nos conviene.

Solución: gritarle, es decir, orar humildemente «Jesús, ten compasión de mí» (Mc 10,48). Y gritar más cuanto más te increpen, te desanimen o te desanimes: «Muchos le increpaban para que se callara. Pero él gritaba mucho más…» (Mc 10,48). Gritar que es también pedir: «Maestro, que vea» (Mc 10,51). Solución: dar, como él, un brinco en la fe, creer más allá de nuestras certezas, fiarse de quien nos amó, nos creó, y vino a redimirnos y se quedó con nosotros, en la Eucaristía.

El Papa Juan Pablo II nos lo decía con su vida: sus largas horas de meditación —tantas que su Secretario decía que oraba “demasiado”— nos dicen a las claras que «el que ora cambia la historia».

Text de l'Evangeli (Mc 10,46-52): En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent. El fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!».

Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca't, que et crida». Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que faci per tu?». El cec respongué: «Rabuni, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Vés, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

Comentari: P. Ramón Loyola Paternina LC (Barcelona, Catalunya)

«Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!»

Avui, el Crist ens surt a l'encontre. Tots som Bartimeu: aquest invident, pel costat del qual passà Jesús, i que saltà cridant fins que el Senyor li va fer cas. Pot ser que tinguem un nom un pèl més agraciat... però la nostra humana flaquesa (moral) és semblant a la ceguesa que patia el nostre protagonista. Tampoc nosaltres no aconseguim veure que Crist viu en els nostres germans i, així, els tractem tal com els tractem. Potser no reeixim en veure en les injustícies socials, en les estructures de pecat, una crida feridora als nostres ulls per a un compromís social. Probablement no capim que «hi ha més alegria en donar que en rebre», que «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15,13). Veiem fosc allò que és nítid: que els espills del món condueixen a la frustració, i que les paradoxes de l'Evangeli, després de la dificultat, produeixen fruit, realització i vida. Som veritablement dèbils visuals, no per eufemisme, sinó en realitat: la nostra voluntat debilitada pel pecat enfosqueix la veritat en la nostra intel·ligència i escollim allò que no ens convé.

Solució: començar a cridar, és a dir, pregar humilment «Jesús, tingues pietat de mi!» (Mc 10,48). I cridar més com més t'increpin, et desanimin o et desanimis: «Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort...» (Mc 10,48). Cridar que és també demanar: «Rabuni, fes que hi vegi» (Mc 10,51). Solució: donar, com ell, un salt en la fe, créixer més enllà de les nostres certeses, fiar-se de qui ens estimà, ens creà i vingué a redimir-nos i restà entre nosaltres en l'Eucaristia.

El Papa Joan Pau II ens ho deia amb la seva vida: les seves llargues hores de meditació —tantes que el seu Secretari deia que pregava “massa”— ens diuen clarament que «el qui prega canvia la història».

Today's Gospel (Mk 10:46-52): As Jesus was leaving Jericho with his disciples and a large crowd, a blind beggar, Bartimaeus, the son of Timaeus, was sitting by the roadside. On hearing that it was Jesus of Nazareth passing by, he began to call out, «Son of David, Jesus, have mercy on me!». Many people scolded him and told him to keep quiet, but he shouted all the louder, «Son of David, have mercy on me!».

Jesus stopped and said, «Call him». So they called the blind man saying, «Take heart. Get up, He is calling you». He immediately threw aside his cloak, jumped up and went to Jesus. Then Jesus asked him, «What do you want me to do for you?». The blind man said, «Master, let me see again!». And Jesus said to him, «Go your way, your faith has made you well». And immediately he could see, and he followed Jesus along the road.

Commentary: Fr. Ramón Loyola Paternina LC (Barcelona, Catalonia)

«Son of David, Jesus, have mercy on me!»

Today, Christ comes out to meet us. We are all just like Bartimaeus: the blind beggar, by whose side Jesus passed by, and who started to call him out until the Lord stopped and called him. We may have a more advantaged name... but our human weaknesses (moral) resemble the beggar's blindness. We cannot see either that Christ lives amongst our brothers and, thus, we treat them as we do. Perhaps, we fail to see in the social injustices, in the structures of sin, what through our eyes, is a scathing call for social commitment. Perhaps we do not fully grasp that «there is more joy in giving than in receiving», that «Greater love has no one than this, that he lay down his life for his friends» (Jn 15:13). What is nitid looks obscure to us: that the mirrors of the world lead to frustration, and that the paradoxes of the Gospel, after their hardships, bear fruits, fulfillment and life. We truly are visually weak, and this is not an euphemism, but a true fact: our will, weakened by the sin, dims the truth in our intelligence making us pick out what is not suitable for us.

Solution: start calling out, like the beggar, that is, humbly pray «Jesus, have mercy on me!» (Mk 10:48). And shout all the louder the more they scold you, the more they discourage you, the more you get dispirited: «Many people scolded him and told him to keep quiet, but he shouted all the louder...» (Mk 10:48). To call is also to beg: «Master, let me see again!» (Mk 10:51). Solution: to grow in our faith and beyond our certitude, trust in who loved us, created us and came to redeem us and remain amongst us in the Eucharist.

Pope John Paul II said the very same with the example of his life: his long hours of meditation —so many that his Secretary complained that he prayed “too much”— tell us clearly that «he who pray changes History».