Día litúrgico: Lunes X del tiempo ordinario

Texto del Evangelio (Mt 5,1-12):

En aquel tiempo, viendo la muchedumbre, subió al monte, se sentó, y sus discípulos se le acercaron. Y tomando la palabra, les enseñaba diciendo: «Bienaventurados los pobres de espíritu, porque de ellos es el Reino de los Cielos. Bienaventurados los mansos, porque ellos poseerán en herencia la tierra. Bienaventurados los que lloran, porque ellos serán consolados. Bienaventurados los que tienen hambre y sed de la justicia, porque ellos serán saciados. Bienaventurados los misericordiosos, porque ellos alcanzarán misericordia. Bienaventurados los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios. Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque ellos serán llamados hijos de Dios. Bienaventurados los perseguidos por causa de la justicia, porque de ellos es el Reino de los Cielos. Bienaventurados seréis cuando os injurien, y os persigan y digan con mentira toda clase de mal contra vosotros por mi causa. Alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en los cielos; pues de la misma manera persiguieron a los profetas anteriores a vosotros».

Rev. D. Àngel Caldas i Bosch (Salt-Girona, España)

«Bienaventurados los pobres de espíritu»

Hoy, con la proclamación de las Bienaventuranzas, Jesús nos hace notar que a menudo somos unos desmemoriados y actuamos como los niños, pues el juego nos hace perder el recuerdo. Jesús temía que la gran cantidad de “buenas noticias” que nos ha comunicado —es decir, de palabras, gestos y silencios— se diluyera en nuestros pecados y preocupaciones. ¿Recordáis, en la parábola del sembrador, la imagen del grano de trigo ahogado en las espinas? Por eso san Mateo engarza las Bienaventuranzas como unos principios fundamentales, para que no las olvidemos nunca. Son un compendio de la Nueva Ley presentada por Jesús, como unos puntos básicos que nos ayudan a vivir cristianamente.

Las Bienaventuranzas están destinadas a todo el mundo. El Maestro no sólo enseña a los discípulos que le rodean, ni excluye a ninguna clase de personas, sino que presenta un mensaje universal. Ahora bien, puntualiza las disposiciones que debemos tener y la conducta moral que nos pide. Aunque la salvación definitiva no se da en este mundo, sino en el otro, mientras vivimos en la tierra debemos cambiar de mentalidad y transformar nuestra valoración de las cosas. Debemos acostumbrarnos a ver el rostro del Cristo que llora en los que lloran, en los que quieren vivir desprendidos de palabra y de hechos, en los mansos de corazón, en los que fomentan las ansias de santidad, en los que han tomado una “determinada determinación”, como decía santa Teresa de Jesús, para ser sembradores de paz y alegría.

Las Bienaventuranzas son el perfume del Señor participado en la historia humana. También en la tuya y en la mía. Los dos últimos versículos incorporan la presencia de la Cruz, ya que invitan a la alegría cuando las cosas se ponen feas humanamente hablando por causa de Jesús y del Evangelio. Y es que, cuando la coherencia de la vida cristiana sea firme, entonces, fácilmente vendrá la persecución de mil maneras distintas, entre de dificultades y contrariedades inesperadas. El texto de san Mateo es rotundo: entonces «alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en los cielos» (Mt 5,12).

Text de l'Evangeli (Mt 9,9-13): En aquell temps, mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: ‘El que jo vull és amor, i no sacrificis’. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Comentari: P. Jorge Loring SJ (Cadis, Espanya)

«No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors»

Text de l'Evangeli (Mt 9,9-13): En aquell temps, mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: ‘El que jo vull és amor, i no sacrificis’. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

A

vui, Jesús ens parla de l'alegria que produeix la conversió d'algú que s'havia allunyat de Déu. Hi ha textos a l'Evangeli que poden ser malinterpretats, com per exemple: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13), o aquesta altra frase, dita també per Jesús: «En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se» (Lc 15,7). Sembla com si Déu preferís que fóssim pecadors, i no és així. L'alegria augmenta perquè es tracta d'una alegria diferent, nova.

Si un jove emigrant torna a casa, la seva mare té una gran joia que no li donen els seus fills que s'han quedat amb ella. La mare hauria preferit que el seu fill no hagués hagut d'emigrar per trobar feina, però en tornar li dóna una alegria nova que no li donen els altres fills. Si un fill greument malalt recupera la salut, proporciona al seu pare una alegria nova que no li ofereixen els fills que estan sans. Però el pare hauria volgut que el seu fill no es posés malalt. És el cas de la joia que té el pare del fill pròdig quan aquest retorna a casa.

És evident que el Senyor vol que li siguem fidels i que no ens separem pas d'Ell. Però quan ens separem, Ell surt a buscar-nos, com el Bon Pastor que deixa les altres ovelles a la pleta i se'n va a la recerca de l'ovella perduda fins que la troba. «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts» (Mt 9,12); Jesucrist, metge diví, no espera que els malalts hi vagin, sinó que Ell mateix surt a trobar-los. Com diu sant Agustí, Jesús «convoca els pecadors a la pau, i els malalts al guariment».

Today's Gospel (Mt 9:9-13): As Jesus was walking on He saw a man named Matthew at his seat in the custom-house, and He said to him, «Follow me». And Matthew got up and followed him. Now it happened, while Jesus was at table in Matthew's house, many tax collectors and other sinners joined Jesus and his disciples. When the Pharisees saw this they said to his disciples, «Why is it that your master eats with those sinners and tax collectors?». When Jesus heard this he said, «Healthy people do not need a doctor, but sick people do. Go and find out what this means: What I want is mercy, not sacrifice. I did not come to call the righteous but sinners».

«I did not come to call the righteous but sinners»

Today, Jesus speaks to us of the joy, the conversion of someone who grew apart of God, can give us. But some Gospels have texts that can be misunderstood, such as: «I did not come to call the righteous but sinners» (Mt 9:13), or this other Jesus also said: «In the same way, heaven will be happier over one lost sinner who returns to God than over ninety-nine others who are righteous and haven't strayed away!» (Lk 15:7). It looks like God would prefer we were sinners, but this is not so. The joy is greater because it is a different type of joy, completely anew.

If a young emigrant comes back home, his mother experiences a joy her other sons that remained with her cannot give her. His mother would have certainly preferred his son would not have had to emigrate to find a job, but with his return home, she feels a very special kind of exultation. When a seriously ill son recovers his health, he gives his father a new kind of happiness his other healthy sons cannot procure him. But the father would still have preferred his son did not fall ill at all. It is the same joy the father of the prodigal son felt when he came back home.

It is evident the Lord wants us to be faithful to him and that we do not grow apart from him. But when we do, He goes out looking for us, as the Good Shepherd that leaves his flock at the sheep pen and goes out seeking the lost sheep, until he finds it. «Healthy people do not need a doctor, but sick people do» (Mt 9:12); Jesus Christ, divine doctor, does not wait for the ailing to come, but He himself goes out to meeting them. St. Augustine says, Jesus «calls the sinners to peace, and the ailing to cure».

Texte de l'Évangile (Mt 9,9-13): «Jésus, sortant de Capharnaüm, vit un homme, du nom de Matthieu, assis à son bureau de publicain (collecteur d'impôts). Il lui dit: «Suis-moi». L'homme se leva et le suivit. Comme Jésus était à table à la maison, voici que beaucoup de publicains et de pécheurs vinrent prendre place avec lui et ses disciples. Voyant cela, les pharisiens disaient aux disciples: «Pourquoi votre maître mange-t-il avec les publicains et les pécheurs?». Jésus, qui avait entendu, déclara: «Ce ne sont pas les gens bien portants qui ont besoin du médecin, mais les malades. Allez apprendre ce que veut dire cette parole: C'est la miséricorde que je désire, et non les sacrifices. Car je suis venu appeler non pas les justes, mais les pécheurs».

«Je suis venu appeler non pas les justes, mais les pécheurs»

Aujourd'hui, Jesus speaks to us of the joy, the conversion of someone who grew apart of God, can give us. But some Gospels have texts that can be misunderstood, such as: «I did not come to call the righteous but sinners» (Mt 9:13), or this other Jesus also said: «In the same way, heaven will be happier over one lost sinner who returns to God than over ninety-nine others who are righteous and haven't strayed away!» (Lk 15:7). It looks like God would prefer we were sinners, but this is not so. The joy is greater because it is a different type of joy, completely anew.

If a young emigrant comes back home, his mother experiences a joy her other sons that remained with her cannot give her. His mother would have certainly preferred his son would not have had to emigrate to find a job, but with his return home, she feels a very special kind of exultation. When a seriously ill son recovers his health, he gives his father a new kind of happiness his other healthy sons cannot procure him. But the father would still have preferred his son did not fall ill at all. It is the same joy the father of the prodigal son felt when he came back home.

It is evident the Lord wants us to be faithful to him and that we do not grow apart from him. But when we do, He goes out looking for us, as the Good Shepherd that leaves his flock at the sheep pen and goes out seeking the lost sheep, until he finds it. «Healthy people do not need a doctor, but sick people do» (Mt 9:12); Jesus Christ, divine doctor, does not wait for the ailing to come, but He himself goes out to meeting them. St. Augustine says, Jesus «calls the sinners to peace, and the ailing to cure».