Mostrando entradas con la etiqueta què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de mayo de 2008

दिल्लुंस वीई टेक्स्ट दे L´Evangeli

Dia litúrgic: Dilluns VIII de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 10,17-27): Un dia que Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot».
Comentari: P. Joaquim Petit i Llimona, LC (Barcelona, Catalunya)
«Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Després vine i segueix-me»
Avui, la litúrgia ens presenta un evangeli davant el qual és difícil romandre indiferent, si s'afronta amb sinceritat de cor.
Ningú no pot dubtar de les bones intencions d'aquell jove que s'apropà a Jesucrist per tal de fer-li una pregunta: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Mc 10,17). Pel que ens diu sant Marc, està clar que en aquest cor hi havia necessitat de quelcom més, ja que és fàcil de suposar que —com a bon israelita— coneixia molt bé allò que la Llei diu al respecte, però en el seu interior hi havia una inquietud, una necessitat d'anar més enllà i, per això, interpel·la Jesús.
En la nostra vida cristiana hem d'aprendre a superar aquesta visió que redueix la fe a una qüestió de mer compliment. La nostra fe és molt més. És una adhesió de cor a Algú, que és Déu. Quan posem el cor en quelcom, hi posem també la vida i, en el cas de la fe, superem aleshores el conformisme que sembla avui tenallar l'existència de tants creients. Qui estima no es conforma amb donar qualsevol cosa. Qui estima cerca una relació personal, propera, aprofita els detalls i sap descobrir en tot una ocasió per a créixer en l'amor. Qui estima es dóna.
En realitat, la resposta de Jesús a la pregunta del jove és una porta oberta a aquesta donació total per amor: «Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,21). No és un deixar perquè sí; és un deixar que és donar-se i és un donar-se que és expressió genuïna de l'estimació. Obrim, doncs, el nostre cor a aquest amor-donació. Tant de bo si vivim la nostra relació amb Déu en aquesta clau de volta. Pregar, servir, treballar, superar-se, sacrificar-se... tot són camins de donació i, per tant, camins d'amor. Que el Senyor trobi en nosaltres no solament un cor sincer, sinó també un cor generós i obert a les exigències de l'amor. Perquè —en paraules de Joan Pau II— «l'amor que ve de Déu, amor tendre i esponsalici, és font d'exigències profundes i radicals».

Liturgical day : Monday 8th in Ordinary Time
Today's Gospel (Mk 10:17-27): Just as Jesus was setting out on his journey again, a man ran up, knelt before him and asked, «Good Master, what must I do to have eternal life?». Jesus answered, «Why do you call me good? No one is good but God alone. You know the commandments: Do not kill, do not commit adultery, do not steal, do not bear false witness, do not cheat, honor your father and mother». The man replied, «I have obeyed all these commandments since my childhood». Then Jesus looked steadily at him and loved him and he said, «For you, one thing is lacking. Go, sell what you have and give the money to the poor, and you will have riches in heaven. Then come and follow me». On hearing these words, his face fell and he went away sorrowful for he was a man of great wealth.
Jesus looked around and said to his disciples, «How hard it is for those who have riches to enter the kingdom of God!». The disciples were shocked at these words, but Jesus insisted, «Children, how hard it is to enter the kingdom of God! It is easier for a camel to go through the eye of a needle than for one who is rich to enter the kingdom of God». They were more astonished than ever and wondered, «Who, then, can be saved?». Jesus looked steadily at them and said, «For humans it is impossible, but not for God; all things are possible with God».
Commentary: Fr. Joaquim Petit i Llimona, LC (Barcelona, Catalonia)
«Go, sell what you have and give the money to the poor. Then come and follow me»
Today, the liturgy presents a Gospel, which, if we face it with a sincere heart, makes it difficult for us to remain unconcerned.
Nobody can doubt of the good intentions of that man who knelt down before Jesus Christ to ask him: «Good Master, what must I do to have eternal life?» (Mk 10:17). St. Mark tells us that it is clear that in the man's heart there was a need for something else, for we must assume that —as a good Israelite— he knew quite well what the Law said, but, deep inside him, he felt an uneasiness, a need to go further on and, hence, his questioning Jesus.
In our Christian life we must learn to master that tendency we have to consider our faith just a mere matter of fulfillment. Our faith is much more than that. It is a sincere adhesion to Someone's heart, Someone who is God. When we set our heart upon something, we also place our life therein and, in the case of our faith, we then overcome the conformism that seems to grip the existence of so many believers. He who truly loves is never satisfied with giving just anything. He who loves is seeking a close and personal relationship; he takes advantage of the smallest details and knows how to discover in everything an opportunity to grow in his love. He who loves surrenders himself.
In fact, Jesus' reply to that man is an open door to his total deliverance to love: «Go, sell what you have and give the money to the poor, and you will have riches in heaven. Then come and follow me» (Mk 10:21). It is not a matter of quitting everything for the sake of it; it is actually quitting to abandon oneself into Jesus' hands and it is abandoning oneself because that is a the genuine expression of one's loving. It would be great if our relation with God is of such magnitude. To pray, to serve, to work, to excel, to sacrifice oneself... all these are forms of deliverance and, consequently, forms of love. Let the Lord find in ourselves not only a sincere heart, but also a generous heart open to the demands of love. Because —as John Paul II said— «the love which comes from God, a tender and spousal love, gives rise to profound and radical demands».

Día litúrgico: Lunes VIII del tiempo ordinario
Texto del Evangelio (Mc 10,17-27): Un día que Jesús se ponía ya en camino, uno corrió a su encuentro y arrodillándose ante Él, le preguntó: «Maestro bueno, ¿qué he de hacer para tener en herencia la vida eterna?». Jesús le dijo: «¿Por qué me llamas bueno? Nadie es bueno sino sólo Dios. Ya sabes los mandamientos: No mates, no cometas adulterio, no robes, no levantes falso testimonio, no seas injusto, honra a tu padre y a tu madre». Él, entonces, le dijo: «Maestro, todo eso lo he guardado desde mi juventud». Jesús, fijando en él su mirada, le amó y le dijo: «Una cosa te falta: anda, cuanto tienes véndelo y dáselo a los pobres y tendrás un tesoro en el cielo; luego, ven y sígueme». Pero él, abatido por estas palabras, se marchó entristecido, porque tenía muchos bienes.
Jesús, mirando a su alrededor, dice a sus discípulos: «¡Qué difícil es que los que tienen riquezas entren en el Reino de Dios!». Los discípulos quedaron sorprendidos al oírle estas palabras. Mas Jesús, tomando de nuevo la palabra, les dijo: «¡Hijos, qué difícil es entrar en el Reino de Dios! Es más fácil que un camello pase por el ojo de la aguja, que el que un rico entre en el Reino de Dios». Pero ellos se asombraban aún más y se decían unos a otros: «Y ¿quién se podrá salvar?». Jesús, mirándolos fijamente, dice: «Para los hombres, imposible; pero no para Dios, porque todo es posible para Dios».
Comentario: P. Joaquim Petit i Llimona, LC (Barcelona, España)
«Anda, cuanto tienes véndelo y dáselo a los pobres; luego ven y sígueme»
Hoy, la liturgia nos presenta un evangelio ante el cual es difícil permanecer indiferente si se afronta con sinceridad de corazón.
Nadie puede dudar de las buenas intenciones de aquel joven que se acercó a Jesucristo para hacerle una pregunta: «Maestro bueno: ¿qué he de hacer para tener en herencia la vida eterna?» (Mc 10,17). Por lo que nos refiere san Marcos, está claro que en ese corazón había necesidad de algo más, pues es fácil suponer que —como buen israelita— conocía muy bien lo que la Ley decía al respecto, pero en su interior había una inquietud, una necesidad de ir más allá y, por eso, interpela a Jesús.
En nuestra vida cristiana tenemos que aprender a superar esa visión que reduce la fe a una cuestión de mero cumplimiento. Nuestra fe es mucho más. Es una adhesión de corazón a Alguien, que es Dios. Cuando ponemos el corazón en algo, ponemos también la vida y, en el caso de la fe, superamos entonces el conformismo que parece hoy atenazar la existencia de tantos creyentes. Quien ama no se conforma con dar cualquier cosa. Quien ama busca una relación personal, cercana, aprovecha los detalles y sabe descubrir en todo una ocasión para crecer en el amor. Quien ama se da.
En realidad, la respuesta de Jesús a la pregunta del joven es una puerta abierta a esa donación total por amor: «Anda, vende lo que tienes, dale el dinero a los pobres, y luego sígueme» (Mc 10,21). No es un dejar porque sí; es un dejar que es darse y es un darse que es expresión genuina del amor. Abramos, pues, nuestro corazón a ese amor-donación. Vivamos nuestra relación con Dios en esa clave. Orar, servir, trabajar, superarse, sacrificarse... todo son caminos de donación y, por tanto, caminos de amor. Que el Señor encuentre en nosotros no sólo un corazón sincero, sino también un corazón generoso y abierto a las exigencias del amor. Porque —en palabras de Juan Pablo II— «el amor que viene de Dios, amor tierno y esponsal, es fuente de exigencias profundas y radicales».